Paper
Preu de venda 17,00€
Preu de venda 17,00€
El futbol de barri com a cultura popular, identitat col·lectiva i resistència.
A Sant Andreu de Palomar, la Unió Esportiva Sant Andreu és molt més que un club de futbol. Fundada el 1909 i profundament arrelada a la història obrera i popular del barri, la UESA s’ha convertit en un símbol de pertinença col·lectiva, resistència cultural i reivindicació política. Les seves graderies són un espai de trobada on conviuen la passió esportiva, l’antifeixisme, el catalanisme popular i les lluites veïnals.
A partir d’una recerca etnogràfica desenvolupada durant dues temporades, María Zoila Tapia González s’endinsa en l’univers del Narcís Sala, les penyes d’aficionats, els bars, els carrers i les places de Sant Andreu per explorar com el futbol contribueix a construir identitats, transmetre memòries i teixir vincles socials. Però també per examinar-ne les contradiccions: les masculinitats que dominen les graderies, les transformacions impulsades pel feminisme, les tensions entre festa i violència i els conflictes que travessen un barri amenaçat per la gentrificació.
Amb pròleg de l’antropòleg Manuel Delgado i epílegs de veus vinculades a l’afició i al club, Els crits són de festa i els cants són d’amor reivindica el futbol popular com una expressió de la cultura de les classes subalternes i com un espai de resistència davant la mercantilització de l’esport i de la ciutat.
Una història sobre el futbol, però sobretot sobre la classe, el territori, la memòria i el dret a continuar sent un barri.
María Zoila Tapia González és graduada en Filosofia i en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en les relacions entre cultura popular, identitat col·lectiva, memòria, gènere i conflicte social. Forma part de grups de recerca vinculats a la Universitat de Barcelona i a l’Institut Català d’Antropologia.Ha estudiat el futbol popular com a espai de construcció de comunitat, ritualitat i resistència, especialment a…





