Trainspotting

Tria’ns. Tria la vida. Tria els pagaments de la hipoteca; tria les rentadores; tria els cotxes; tria seure en un sofà a veure programes de jocs que adormen la ment i aixafen l’esperit, ficant-te menjar escombraries per la boca. Tria podrir-te, pishing i cagar-te a casa, una puta vergonya total per als mocosos egoistes i fotuts que has engendrat. Tria la vida.

En un to força directe i alhora humorístic, la novel·la es desenvolupa a finals dels anys 80s i tracta l’aspra, colorida i vigorosa vida d’un grup de ionkis, desocupats, borratxos i addictes al futbol, sexe i rock&roll que van néixer al costat dur de la vida, que no tenen cap altra sortida que escapar o esmorteir el dolor d’existir (perquè saben que res o gairebé res canviarà) i que s’involucren en activitats il·lícites i destructives que funcionen també com a addiccions i combustible per deixar-se emportar. Està escrita en forma de relats curts interrelacionats en scots i anglès usant molt argot de carrer típic dels carrers de Leith i Edimburg.

Per la seva èpica astrosa, va ser immediatament celebrada pels crítics i llegida també per aquells que rarament s’acosten als llibres. La novel·la esdevingué un dels esdeveniments literaris —i també extraliteraris— de la darrera dècada i ha adquirit un estatus de culte sumat a l’èxit local de l’adaptació al teatre i de l’èxit mundial de pel·lícula basada en aquesta: Trainspotting (1996) dirigida per Danny Boyle.