Princesa

Princesa és una novel·la gràfica periodística que revisita l’okupació i el desallotjament del cinema Princesa de Barcelona l’any 1996, un episodi clau que va marcar l’inici del debat contemporani sobre l’accés a l’habitatge i l’especulació urbanística a la ciutat. El desallotjament, marcat per una actuació policial desproporcionada i molt qüestionada, i retransmès pràcticament en directe per nombrosos mitjans, va situar el conflicte al centre de l’opinió pública.

La història es construeix a través del retrobament de dues amigues, la Lali i la Joana, en una habitació d’hospital. En aquest context, totes dues reprenen una relació interrompuda i revisen el passat compartit. A través de converses íntimes, silencis i records, emergeix el moment que les va unir per sempre: la seva participació en l’okupació del cinema Princesa.

Aquest episodi esdevé el fil conductor per explorar les tensions socials de la Barcelona postolímpica, marcada per la precarietat, l’augment del preu de l’habitatge i el desencant polític d’una generació. El relat combina memòria i present per traçar un recorregut des dels inicis dels moviments per l’habitatge fins a l’actualitat.

Amb un llenguatge que fusiona periodisme i il·lustració, l’obra alterna la narració ficcionada amb materials documentals, entrevistes a protagonistes d’aquella okupació, retalls de premsa i context històric. A través d’una estructura fragmentada en diversos dies –tantes trobades com capítols–, Princesa construeix un relat íntim i col·lectiu sobre la memòria, la pèrdua i la persistència d’unes lluites socials que encara avui són ben presents.