Ferro i foc!La guerra dels camperols

Anno domini 1525, el món es troba al caire de l’abisme.

Els senyals de l’apocalipsi són inabastables: els set pecats capitals han esdevingut la norma entre els prelats de tots els ordes i rangs; el capital moral de l’Església, que durant mil anys s’ha ocupat de l’estabilitat social d’Occident, ha quedat fet miques.

Roma, la ciutat santa, s’ha convertit en Babilònia; l’Anticrist seu a la cadira papal; reis i emperadors es lliuren a matances gegantines, mentre catàstrofes, epidèmies i fam colpegen el poble, feble i abandonat. Arreu hi ha transformacions econòmiques i socials radicals. L’equilibri, que s’ha mantingut durant segles sobre una societat basada en la propietat i l’economia feudals, trontolla. El poder econòmic dels patricis urbans, el qual en gran part es fonamenta en el comerç i les finances, amenaçava tant els petits comerciants, artesans i minaires com el domini polític de la noblesa i el clergat. En l’intent d’oposar-se al canvi, els senyors carreguen el «poble menut» amb cada cop més impostos i, amb el seu comportament arbitrari i rapinyaire, sacsegen un equilibri secular. La desesperació dels oprimits els porta una vegada i una altra a aixecaments espontanis, parcialment violents. Tant si són violents com pacífics, la resposta dels senyors és sempre la repressió brutal, cruel i despietada.

Els poderosos estan impertorbablement convençuts que el seu ordre del món és l’únic just i volgut per Déu. Però cap ordre és etern.