Ilan Pappé

Ilan Pappé va néixer a Haifa el 1954, en una família jueva d'origen alemany. Va estudiar història a la Universitat Hebrea de Jerusalem i es va doctorar a Oxford sota la direcció d'Albert Hourani. Durant dues dècades va ser professor a la Universitat de Haifa, fins que l'hostilitat institucional que va patir per defensar acadèmicament la recerca sobre la massacre de Tantura el va obligar a exiliar-se al Regne Unit. Des del 2007 és professor d'Història i director de l'European Centre for Palestine Studies a la Universitat d'Exeter.

És un dels principals representants de la «nova historiografia israeliana» –el corrent que qüestiona des dels anys vuitanta el relat oficial sionista sobre la fundació d'Israel– i l'autor que, potser més que ningú, ha contribuït a introduir en el debat acadèmic i públic occidental el concepte de neteja ètnica per descriure el que va passar a Palestina el 1948.

Entre les seves obres destaquen The Ethnic Cleansing of Palestine (2006), A History of Modern Palestine (2003), The Biggest Prison on Earth: A History of the Occupied Territories (2017), i en català, Breu història del conflicte entre Israel i Palestina (2025) i Deu mites sobre Israel (2024). Ha publicat més de vint llibres traduïts a desenes d'idiomes i és una veu imprescindible en el debat global sobre el colonialisme d'assentament, els drets humans i el futur de la Palestina històrica.

Israel a l'abisme és el seu llibre més personal i, alhora, el més políticament ambiciós: una obra escrita des del rigor de l'historiador i des de la convicció de qui ha apostat tota la vida per una altra manera de viure junts.