Fidel Castro Ruz
Fidel Castro Ruz (Birán, Cuba, 1926 – l’Havana, 2016) va ser un advocat, revolucionari i dirigent polític cubà, una de les figures centrals de la història política de l’Amèrica Llatina del segle XX. Format en dret a la Universitat de l’Havana, va participar en l’oposició a la dictadura de Fulgencio Batista i el 1953 va dirigir l’assalt a la caserna Moncada. Després de ser empresonat i exiliar-se a Mèxic, va organitzar el Moviment 26 de Juliol i va encapçalar, juntament amb altres revolucionaris com Ernesto Che Guevara, Raúl Castro i Camilo Cienfuegos, la lluita guerrillera que va culminar amb el triomf de la Revolució Cubana el gener de 1959.
Va ser primer ministre de Cuba entre 1959 i 1976, president del Consell d’Estat i del Consell de Ministres entre 1976 i 2008 i primer secretari del Partit Comunista de Cuba fins al 2011. Durant el seu govern es van impulsar profundes transformacions econòmiques i socials, entre les quals destaquen la reforma agrària, l’extensió de la sanitat pública i la universalització de l’educació. La seva trajectòria va estar marcada per l’enfrontament amb els Estats Units, l’aliança amb la Unió Soviètica i el suport cubà a diversos moviments d’alliberament nacional, especialment a l’Àfrica.
La cultura, l’alfabetització i la formació política van ocupar un lloc central en el seu pensament. Els seus discursos, intervencions i reflexions constitueixen un extens corpus polític sobre el socialisme, l’antiimperialisme, la història i l’emancipació dels pobles.