Emili Vigo i Bènia
Emili Vigo i Bènia (la Bisbal d’Empordà, 1917–Sant Quirze de Safaja, 1954) va ser un periodista, historiador i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Vinculat des de molt jove al republicanisme catalanista de Francesc Macià, va col·laborar en diverses publicacions i, durant la Guerra Civil, va treballar com a secretari de Josep Irla i periodista a La Humanitat, el diari fundat per Macià.
Exiliat a França el 1939, va estudiar Història a la Universitat de Montpeller i va participar activament en la reorganització d’ERC. El 1945 va ser elegit membre del Consell Executiu del partit i va assumir la direcció de La Humanitat a l’exili. Paral·lelament, va investigar als arxius francesos les relacions entre Catalunya i la Revolució Francesa, especialment els projectes de creació d’una república catalana durant la Guerra Gran.
La tuberculosi va interrompre les seves investigacions i el va obligar a tornar a Catalunya el 1950. Va morir amb només trenta-sis anys al sanatori de Puig d’Olena, després de confiar els seus manuscrits a Ferran Soldevila.