Francesc Layret i el fil roig del catalanisme:Republicà, anticlerical i revolucionari

«Perseverància en la voluntat, fe en l’ideari, deuen ésser les nostres normes i hem de continuar fins que la justícia reguli les relacions humanes, única base per a què imperi la pau». 

Francesc Layret

El 30 de novembre de 1920, a la porta de casa seva al carrer de Balmes de Barcelona, Francesc Layret queia assassinat per set trets de pistola. Tenia quaranta anys, caminava amb crosses des de la infància i deixava inconclusa una carta sobre la candidatura obrera que havia de canviar la política catalana.

Serrano reconstrueix la trajectòria d'un home que va fer de la seva vida un argument: advocat dels treballadors de la CNT i dels rabassaires, regidor de Barcelona que va impulsar escoles laiques i en català, diputat pel districte de Sabadell que va denunciar des del Congrés les tortures de la Guàrdia Civil i va demanar el reconeixement del govern soviètic. Un republicà catalanista convençut que la qüestió social i la qüestió nacional eren indestriables.

Aquesta biografia és també la fotografia d'un moment: el de les vagues revolucionàries de 1917 a 1920, el pistolerisme patronal, la complicitat de Milans del Bosch i Martínez Anido, i la Catalunya obrera que omplia les sales dels cercles republicans. 

Per concloure, aquest llibre recupera una crònica inèdita de la proposta d’adhesió del republicanisme catalanista a la III Internacional.