Mantenir-se bàrbars: la nostra solidaritat amb Louisa Yousfi

«El crític està lligat per una relació vital i directa amb els seus contemporanis; una relació que, només en determinades èpoques, constitueix alhora un privilegi i un perill», deia l'assagista i poeta Franco Fortini.

Volem expressar aquí la nostra solidaritat a Louisa Yousfi, autora de Mantenir-se bàrbar (publicat en català per Manifest Llibres) i El gran mètode (que apareixerà la pròxima primavera també a Manifest Llibres).

La militant de Paroles d'Honneur, avui una de les veus amb més autoritat del debat decolonial francès, és atacada per una frase que va pronunciar en un episodi del pòdcast francès C'est réel: «Les blancs ils ne sont pas rattachés à ce qu'on appelle l'humanité générique, ce sont des Blancs», és a dir, literalment: «Els blancs no estan vinculats al que anomenem humanitat genèrica, són blancs».

L'acusen de defensar un «racisme antiblanc» i d'expressar un «odi identitari que vol humiliar i dominar» figures com Alexandre Devecchio (redactor en cap de Le Figaro) o membres de la dreta moderada i de la dreta radical, com Jonas Haddad (portaveu de Les Républicains).

La frase, clarament treta de context, formava part d'un discurs més ampli. Amb l'expressió «humanitat genèrica», Yousfi es referia al concepte marxista d'un individu que manté una relació conscient amb els seus semblants i, per tant, amb el conjunt de la humanitat. S'oposava, doncs, a l'universalisme alienant que transforma, uniformitza i destrueix i que, en referir-se a una sola classe, genera ell mateix la divisió.

Són les mateixes anàlisis que trobem en la seva obra i que apareixen al llibre Mantenir-se bàrbar: «A què es pot assemblar l'ànima d'un bàrbar?», es pregunta l'autora.

Per entendre-ho millor, ens hem de preguntar: com s'explica que, quan la dissidència o la denúncia del genocidi a Palestina arriba a través d'un llibre, d'una pel·lícula o d'una simple frase d'un israelià o d'un occidental, aquella veu es prengui més seriosament que quan qui parla és palestí?

No, no són només els feixistes de sempre del Rassemblement National de Le Pen i Bardella els qui s'han de qüestionar, sinó tota una part d'aquella esquerra blanca i burgesa que vol emblanquir el món i transformar-lo a imatge i semblança seva. Que continua parlant d'universalisme, però que necessita aquells clixés i aquell exotisme per recuperar l'alè, per reafirmar-se i per apaivagar els conflictes.

Si, d'una banda, vivim un període històric profundament problemàtic, entre guerres, crisi de les democràcies liberals i una recrudescència supremacista, de l'altra aquest és precisament un moment privilegiat: l'escletxa per on fer ressonar aquestes veus i obrir una nova forma de mirar la realitat. Només a partir d'aquest estrip podran néixer coses noves, que entrin en la vida històrica amb una actitud hegemònica que fins avui ha tingut dificultats per trobar espai.

-----------------

Cedit generosament i publicat originalment a Progetto Me Ti.

Arxivat:

colonialisme , louisa yousfi