Pınar Selek (Istanbul, 1971). Sociòloga, escriptora, activista feminista i professora de ciències polítiques a la Université Côte d’Azur. Prové d'una família de classe mitjana polititzada i opositora al règim: el seu pare és advocat defensor dels drets humans i després del cop d'estat del 1980 va ser empresonat; i el seu avi va ser militant de l'esquerra revolucionària i cofundador del Partit dels Treballadors de Turquia (TIP). Selek va decidir estudiar Sociologia i durant anys es va involucrar amb grups marginats de la societat. El 1995 va cofundar el Taller d'Artistes del Carrer en què participaven prostitutes, persones sense sostre i persones trans, entre d'altres. El 1997 va començar a investigar la diàspora política kurda a Turquia. A causa d'aquesta investigació, la policia turca la va detenir l'11 de juliol de 1998 i li va exigir la llista de contactes del PKK (Partit de Treballadors del Kurdistan). Com que ella es va negar a revelar-la, va ser torturada i empresonada acusada de complicitat amb el PKK. Setmanes més tard va saber que l'acusaven d'haver posat una bomba el vuit de juliol al Mercat d'Espècies d'Istanbul que va matar set persones i va deixar més de cent ferits, anys més tard es va demostrar que va ser un accident de gas. Es va passar dos anys i mig a la presó fins que l'any 2000 el testimoni principal de l'acusació es va retractar i va declarar que havia confessat sota tortura.

Pınar Selek va ser posada en llibertat provisional i a partir d'aquí se la va absoldre del delicte quatre vegades, sempre seguides de recursos per part de la Fiscalia i anul·lacions de l'absolució. L'any 2013 el Tribunal Penal d'Istanbul va anul·lar la seva pròpia sentència absolutòria i va condemnar Pınar Selek a cadena perpètua i va emetre una ordre d'arrest contra ella. Aleshores ella ja feia anys que estava exiliada i havia obtingut l'asil polític a França. El passat juny de 2024 va ser tornada a jutjar per cinquena vegada i corre risc de ser extradida a Turquia per complir la condemna a cadena perpètua. El 2006, va crear amb altres la revista teòrica feminista Amargi , que encara ven milers d'exemplars a tot Turquia i de la qual encara és redactora en cap.

És autora de desenes de llibres entre novel·les i assaigs.

Premi Veu Lliure 2024 pel PEN català amb 'La pensió dels qui estan de pas'